Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I (1274); el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial. Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou (1290). Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó (1293). El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis. Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga en canvi de Peníscola, Ares, les Coves de Vinromà i altres heretatges (1294).