Lluità a Las Navas de Tolosa (1212) i acompanyà el seu pare a Muret (1213). El 1224 fou el cap d’una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I. Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). Residí principalment al castell d’Arbeca, amb la seva muller Agnès de Tarroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja. Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat.