Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i col·laborà amb escrits literaris i patriòtics en La Bandera Catalana, publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya, La Renaixença i La Il·lustració Catalana. Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber (que dirigí en 1878-80) i Calendari Català (on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença), i de les quals fou molts anys secretari de redacció. El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves; escriví també, en el mateix gènere Tot per ella! (1894), els sainets Les bones festes (1898) i La banda de regidor (1920), i el drama La marca de foc (1896). Traduí (1878) el poema provençal de Fèlix Gras Li carbounié.
Les seves poesies, publicades a La Renaixença i a les antologies Llibre de l’amor, Llibre de la fe i Llibre de la pàtria, foren recollides en el volum Eures (1882) i a Lectura popular (1918). Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona (1876 i 1891), dels quals fou mantenidor (1918), i als certàmens de l’Associació Literària de Girona.
És autor de la novel·leta Un voluntari d’Àfrica (1880) i de les novel·les Cor i sang (1880-81), Les conseqüències (1889) i La fàbrica vella, publicada originalment a La Revista literària (1883-84) i en una edició pòstuma del 1925, i d’un gran nombre de narracions costumistes, recollides en els volums Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885), Rajolins (1893) i Narracions estranyes. El 1901 publicà un Diccionari de barbarismes, que havia estat precedit pel llibret Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana (1886).