Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento (1546), on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes. Després d’una estada a Anglaterra (1554-57) fou nomenat arquebisbe de Toledo. Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano (1558), fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme. Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576. Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc després. El seu llarg procés fou l’exponent de la pugna entre el regalisme de Felip II, representat per la inquisició, i la jurisdicció de Roma.