El seu nebot, Josep Carrera (Perpinyà 1680 — 1737), exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat. Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera (Perpinyà 1714 — 1764) fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà. És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756). Fill d’ell fou Josep Carrera (Perpinyà 1740 — Barcelona 1802), doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló. Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gener del 1790) i fixà la residència a Barcelona. És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797). Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l' Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808), d’Alexandre de Laborde.