Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla. Predomina granment el secà sobre el regadiu (unes 20 ha). Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals. Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns. El poble (88 h [2006]; carricolins ; 33 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació principals de la comarca. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (el 1609 tenia 56 focs) i pertangué a la baronia (després marquesat) d'Albaida. L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar; l’església parroquial (Sant Miquel) fou renovada el 1903. Eclesiàsticament havia pertangut a Otos des del 1535 fins al 1754, que esdevingué vicaria independent.
Carrícola
© Fototeca.cat