En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló (1794). Derrotat al Voló (Vallespir) el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres: la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar (maig del 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta. Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 de maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre del 1794); Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre del 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.