De família de metges, es llicencià a Barcelona (1934) i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York. Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació (1981). Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat de Medicina del Mount Sinai de Nova York, on treballà fins a la seva mort. La seva darrera publicació és de l’any 1998. Fou una autoritat mundial en el camp de la virologia, i una de les seves aportacions principals fou la identificació del virus de la febre Lassa (1969), que ell mateix contragué i que el posà en perill de mort, que evità inoculant-se sang d’una persona que havia superat la malaltia. Rebé, entre d’altres, els premis Richard M. Taylor, de l’American Committee on Arthropod-Borne Viruses (1969) i el Kimble Methodology, de l’American Public Health Association. Fou consultor en el seu camp de l’Organització Mundial de la Salut i de diversos organismes de la sanitat dels Estats Units, així com del Comitè Internacional de Taxonomia dels Virus. Fou membre d’institucions acadèmiques, entre d’altres la New York Academy of Sciences, la Société Belge de Médecine Tropicale, la Société Française de Microbiologie i la Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene.