Fou catedràtic de jurisprudència a Barcelona i a Salamanca. Elegit diputat a corts per Girona (1840), fou nomenat ministre interí de governació per la Junta Central de Barcelona (1843). Es retirà de la política el 1845 i residí en una casa, que es féu construir a Sant Martí de Provençals, origen del barri del Poble Nou. Fou redactor d’"El Constitucional”, de Madrid, i escriví un Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona.