Forma la capçalera del riu de Gorgos (vall de Castells), limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà; el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles (romaní, argelaga i coscoll). L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres). Hi ha bestiar oví. Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura. La vila (447 h [2006], castellans ; 551 m alt.) agrupa tota la població del municipi; és prop del naixement del riu de Gorgos. Fou lloc de moriscs (el 1609 tenia, juntament amb els actuals despoblats d'Aialt i de Bitla, 170 focs). Al cim d’un turó pròxim hi ha les restes de l’antic castell islàmic que havia pertangut a al-Azraq. El lloc fou adquirit el 1290 per Bernat de Sarrià, i posteriorment passà a l’orde de Calatrava, del qual constituí la comanda de Castell de Castells. Fins el 1535 pertangué eclesiàsticament a Bolulla; el 1574 passà a dependre de la parròquia d'Alcúdia de Castell de Castells.
Castell de Castells
© Fototeca.cat