És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals. Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum (o Castellum) Rossilio (927), del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990. Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s. XI. Al darrer quart del s. XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a Andreu de Fenollet (s. egona meitat del s. XIV), a les famílies Perapertusa (fi del s. XIV), dels Vivers (1466) i Canta (s. XVI). De l’antic castell només es conserva una gran torre rodona del s. XIII, prop de l’antiga església romànica (s. XI i XII) de dues naus, dedicada a Santa Maria i a sant Pere.
Vista de la torre (s XIII) i de l’església romànica (ss XI-XII) de Castellrosselló
© Fototeca.cat