El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès. De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista. Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-~36). Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).