Entrà a la Companyia de Jesús el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona. El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps (tan característica de la il·lustració cristiana), tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna. Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia. Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França. Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.