Creador de la clínica de neurologia i professor d’anatomia patològica a l’hospital de la Salpêtrière, a París (1862). Creador d’escola, descriví un gran nombre de malalties del sistema nerviós, entre les quals l’esclerosi lateral amiotròfica (malaltia de Charcot). De les seves experiències deduí que afeccions aparentment orgàniques tenen un origen psíquic, i fou un dels primers a considerar l’histerisme (que tractà per mitjà de la hipnosi) com una afecció nerviosa. Els seus treballs posaren Freud en el camí dels seus descobriments psicoanalítics. La seva obra més important és Leçons sur les maladies du système nerveux faites à la Salpêtrière (1873).