Àngel Colomer i del Romero

(Barcelona, 1915 — Barcelona, 6 d’agost de 2001)

Músic.

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral. El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com Jephte, de Carissimi (1945); Judes Macabeu, de Händel (1948); Rèquiem alemany, de Brahms (1954); Héliogabale, de Déodat de Séverac (1972), i Sadok, de Händel (1984). Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor. Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983). El 1988 actuà al Vaticà davant del papa Joan Pau II durant la commemoració de Mil·lenari de Catalunya. Per la seva trajectòria musical fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1985) i amb un premi honorífic del Premi Nacional de música (1992). Era pare del director d’orquestra Edmon Colomer.