Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia. Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona; féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant; al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i a Mallorca, diverses coves artificials i talaiots, especialment el de Capocorb Vell. Contribuí a la formació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual fou conservador. Publicà estudis sobre l’arqueologia de Mallorca, d’Eivissa, de Montserrat i del pla d’Urgell, entre altres.