Estudiós de matemàtiques i física, publicà l'Essai sur le calcul intégral (1765), que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772. Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda (1774-76). Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu. El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg. La seva hipòtesi sobre les decisions col·lectives, coneguda per efecte Condorcet, i sobre llur inconsistència, aplicada especialment a les votacions, ha estat recollida per la moderna politicologia. El 1791 París el nomenà diputat per l’Assemblea legislativa, i n'assolí la presidència el 1792, any que presentà l’informe sobre Organisation générale de l’Instruction Publique, convertit en norma de la pedagogia republicana. Propugnà el control de natalitat, l’elevació cultural de la dona i la coeducació. Enderrocat Lluís XVI, fou l’ànima de la Convenció encarregada d’estudiar una nova constitució. Els seus termes conciliadors el declararen partidari dels girondins, i en alçar-se (1793) els jacobins fou condemnat a mort. Amagat, en aquesta darrera època es dedicà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, recollit a Esquisse d’un tableau historique des progrès de l’esprit humain, clar exponent del progressisme il·lustrat. Havent estat fet presoner, s’emmetzinà.