Té una extensió d’uns 3 500 000 km2. És un gran bloc esfondrat del sòcol cristal·lí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu. La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats; només és oberta a l’oest pel congost del Congo. Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscil·len entre els 750 i els 2 000 m; el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb més de 5 000 m. El clima és equatorial, amb temperatures elevades i constants (de 24° a 27°C de mitjana) i forta pluviositat (de 1 700 a 1 800 mm anuals): cap al sud és més tropical i s’hi marca ja una estació seca. És drenada pel riu Congo i els seus tributaris. La vegetació és de selva equatorial, especialment a la part central, i la sabana i el bosc en galeria s’estenen a les àrees perifèriques. La fauna es caracteritza per l’abundància de simis antropomorfs (goril·les i ximpanzés) i ocells a la selva: a les regions més obertes habiten els grans herbívors. La població es compon de bantús i pigmeus, que formen petits grups distribuïts regionalment, i seminòmades dedicats a l’agricultura, sovint itinerant, a la caça i a la pesca. Amb la colonització europea sorgiren algunes grans ciutats, i l’abundància i varietat de recursos miners ha esdevingut una cobejada i potencial font de riquesa.