Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó. A la mort del seu cunyat Pero Ahonés (1226), figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei. Reconciliat amb aquest (1227), lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers (1229), i després, de Borriana (1233) —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara. Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València. El 1236 era majordom del regne d’Aragó.