Afectava 26 municipis de tot el Barcelonès i el Baix Llobregat, una part considerable del Vallès Occidental i un petit segment del Garraf (les Botigues, del municipi de Sitges) i del Maresme (Tiana i Montgat). Les seves competències abastaven la planificació, la gestió urbanística i la major part d’infraestructures. Com a corporació representativa en segon grau, integraven el consell metropolità o ple alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats, en un nombre proporcional a la seva grandària. El president era elegit entre els alcaldes consellers, i els serveis tècnics s’estructuraven sota la direcció d’un gerent. Destacaren les seves actuacions en el Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana i en el projecte de Pla de Sanejament Metropolità (1982). L’aprovació de la Llei d’Ordenació Territorial pel Parlament de Catalunya (1987) determinà la dissolució de la CMB el 1988 i el traspàs dels seus serveis a la Generalitat, que aquest any creà l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’any 2010 el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que en una gran mesura recuperava l’àmbit d’actuació i les competències de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona.