Ciutadà honrat de Barcelona, senyor de la Cortada dels Llucs, fou un dels primers a revoltar-se a la plana de Vic, rebé el nomenament de coronel i prengué part en la guerra de Successió. A la junta de braços de Barcelona (1713) es mostrà favorable a continuar la guerra fins a la fi. Fou nomenat inspector general per reclutar gent al Principat, per tal d’aixecar el setge de Barcelona. Després del 1714 li foren confiscats els béns i s’hagué d’amagar. El 1715 sortí clandestinament de Catalunya, amb els seus fills, cap a Itàlia. Pel seu matrimoni (1693) amb la pubilla dels Jonquer, es cognomenà també Cortada i de Jonquer. Era germà de Francesc de Cortada.