Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha la capella d’aquest nom) i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot). L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.