Autodidacte, treballà de fuster i tipògraf. El 1918 anà a París i, en contacte amb l’ambient artístic de Montmartre, es dedicà a la pintura. Participà a l’École de Paris i exposà al Salon des Indépendants (1922), al Salon d’Automne (1925) i a les Tulleries. Il·lustrà obres de Rimbaud, Verlaine, Baudelaire, Max Jacob i Cocteau. Tornà a Barcelona (1927) i participà en la darrera exposició (1932) d’Els Evolucionistes. Amb R.Benet i E.Armengol féu de Tossa de Mar un centre internacional d’artistes (Chagall, Metzinger, Masson, etc). Des del 1936 residí a París, però exposà regularment a Barcelona. Influït per Nonell, la seva temàtica preferida fou la figura, especialment les gitanes. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, al Petit Palais de Ginebra i a altres museus europeus i dels EUA.