Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya. Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans. Convocà actes multitudinaris (camp del FC Barcelona, 1981), manifestacions (contra la LOAPA, 1982), campanyes de solidaritat internacional (Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc.), viatges en massa a institucions internacionals i accions directes no violentes exigint la catalanització de diversos sectors socials. S'autodissolgué el 1993 en considerar que l’organització havia assolit els objectius que li permetia la mobilització popular, procediment que li era propi.
Molts dels seus membres passaren a Esquerra Republicana de Catalunya. El 18 de març de 2018 nasqué la Crida per la Llibertat. Impulsada per un dels seus líders de l’antiga Crida a la Solidaritat, Àngel Colom, aspirava a emular aquest moviment en el context de la lluita antirepressiva contra l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya.