Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna. El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica. El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir (1654) a favor del seu cosí Carles X. Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia (1660) i el de Polònia (1667). Establerta definitivament a Roma, combinà la seva intensa activitat artística i literària amb fantàstics projectes de croada contra els turcs. Protegí músics (Corelli i Scarlatti) i pintors, i fins i tot aconseguí de dur Descartes a Suècia (1649).