A set anys anà a Maó amb la seva família, a causa de la invasió napoleònica. D’allí anà als EUA (1821), on professà la llengua i la literatura castellanes; visqué posteriorment a Cuba, on fundà el col·legi Buenavista de l’Havana (1829) i la Revista Bimestre Cubana (1831). Després d’una estada a Mèxic, on també fundà un col·legi, tornà a Barcelona. Dedicat a la frenologia, fundada per F.J. Gall, s’esforçà a divulgar-la mitjançant quatre campanyes, en una de les quals fou encausat pel tribunal eclesiàstic de Santiago de Compostel·la. Alhora propagà el magnetisme animal, de Mesmer, antecedent de l’hipnotisme.
Divulgà també la fisiognomonia, conreada principalment per Lavater. Sobre aquests tres ordres compongué deu obres, la principal de les quals, La frenolojía y sus glorias. Lecciones de frenolojía (1853-57), fou publicada també en francès a despeses de Napoleó III (1858). Són remarcables, en aquests treballs, les seves idees penals. Una altra de les seves preocupacions fou la lingüística: hom li’n coneix cinc obres, una de les quals és dedicada a proposar una nova ortografia del castellà, per a la qual s’avançà a criteris i tendències posteriors.
La seva atenció envers les llengües minoritàries peninsulars el portà a promoure i prologar una col·lecció de poemes d’El Bierzo, de l’àrea de parla gallega, considerada avui com a antecedent important del renaixement d’aquest idioma i de la seva literatura al segle XIX. Fundà, a més, a Barcelona, la revista La Antorcha (1848-50), on publicà agudes observacions sobre la societat de l’època.