La seva obra, exigent i hermètica, amb influència de Saint-John Perse, és sovint un teixit de cites que incorpora les veus de la tradició a la seva pròpia. De les seves obres destaquen Actes (1966) —espècie d’art poètica—, Le monde de Thomas Mann (1962) i els volums poètics Les meurtrières (1959), Fragments du cadastre (1960), Poèmes de la presqu’île (1961), Biefs (1963), Oui-dire (1966), Tombeau de Du Bellay (1973), Jumelages (1978), Donnant donnant (1981) i Livre des gisants (1983).