Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica: dirigí “Le Film” (1917-19), fou crític a “Paris-Midi” (1918-23) i fundà i dirigí “Cinéa” (1921-23). Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda, reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein. Realitzà els films Fièvre (1921), La femme de nulle part (1922), L’inondation (1924). L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie (1920), on explica les seves teories sobre el nou art del cinema.