El 1955 obtingué el premi Kraft de novel·la per Rosaura a las diez, considerada per la crítica com la seva obra més encertada. El seu conte Ceremonia secreta obtingué el premi Life (1960) i li donà la fama. Escriví diverses obres de teatre: Los expedientes (1957), El emperador de la China (1959) i El cuarto de la noche (1962); llibres miscel·lanis: Falsificaciones (1966) i Parque de diversiones (1971); i novel·les, com ara Los asesinos de los días de fiesta (1972). També practicà el periodisme polític. D’entre les seves darreres obres destaquen Salón de lectura (1974), Enciclopedia secreta de una familia argentina (1986), Hierba del cielo (1991) i El amor es un pájaro rebelde (1993).