Fill del baró de Tresserra. El 1655 era rector del col·legi de Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del col·legi de Perpinyà. Col·laborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el col·legi de Perpinyà (adscrit aleshores a la província de Tolosa) guanyés el plet que tenia amb l’estudi general de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat (1661) gràcies a la intervenció de Lluís XIV, que volgué fer dels jesuïtes un instrument de francesització. L’actitud de Descamps, favorable en un primer moment a la persistència de l’orde dins la cultura catalana, canvià sensiblement en poc temps i ja el 1663 rebutjava qualsevol ajuda de jesuïtes del Principat. El 1676 fou el primer que predicà la quaresma a la catedral en francès, fet que no es repetí fins el 1684 i que valgué una carta d’aprovació de Lluís XIV a la vila. Tanmateix, mentre fou rector, ensenyà el llatí amb la gramàtica de Joan Torrella, de la qual preparà una nova edició (1678). Escriví, en català, Congregació de la Verge Maria del Socors (1666) i, en castellà, Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671). Fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’estudi general de Perpinyà.