Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago. Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la guerra Gran. Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat. El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps. En el marquesat el succeïren els seus fills Manuel Despujol i de Vilalba, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791), i Ramon Despujol i de Vilalba (Barcelona 1772 — ? ~1848), defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet el 1811 i regidor perpetu de Barcelona.