Es doctorà en dret a Lleida. Després de l’execució del seu germà Pere (1462) hagué de fugir de Barcelona. Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482. De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences. Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic. Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria (1491), elaborà el privilegi del 1493, pel qual es regí la ciutat fins a l’establiment de la insaculació (1499), ordenament en el qual col·laborà conjuntament amb Jeroni Albanell. Deixà una considerable fortuna.