El 1922, durant la guerra del Marroc, estigué al cap d’una esquadrilla i, ascendit a capità (1924), dirigí el grup que protegí el desembarcament a Alhucemas (1925). L’any següent participà en la revolta de Cuatro Vientos. Conspirà contra la monarquia el 1930 (any que s’adherí a la francmaçoneria) i féu d’enllaç amb el comitè republicà clandestí. Durant la República (1935) s’afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista. En esclatar la guerra de 1936-39 era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo, posà l’aviació al servei de la Generalitat i metrallà els revoltats. Ascendit a tinent coronel el 1936, fou nomenat conseller de defensa de la Generalitat (31 de juliol — 14 de desembre de 1936) i cap de l’aviació a Catalunya. El 1938 fou nomenat cap de l’aviació al País Valencià (quarta regió). A la fi de la guerra passà a França i, després, a la República Dominicana, Colòmbia i Xile.
Felip Díaz i Sandino
© Fototeca.cat
Militar d’aviació.