Auditor de la Rota (1765), fou bisbe de Mallorca (1772-77) i de Sigüenza (1777-1800). A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Col·legi de la Sapiència. El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums (1773-76). El seu antilul·lisme el portà a suprimir la Causa Pia Lul·liana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull. Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en català i ordenà que les partides sacramentals fossin escrites en castellà. Trobà en la seva actitud els suports dels dominicans i de l’audiència, però s’enemistà amb l’ajuntament, el capítol, el capità general Antoni d’Alòs i el poble en general, enemistat que motivà el seu trasllat a la diòcesi de Sigüenza; el vicari general s’apressà a restablir les posicions lul·lianes. A Sigüenza, altrament, es distingí per la seva dedicació i eficàcia a fomentar obres d’utilitat pública: establí una granja experimental, fundà fàbriques de teixits i de paper, i construí un barri nou i un poble entorn del castell de Jubera. En morir, llegà a la col·legiata de Jerez la seva rica biblioteca particular.