Estudià teologia a Barcelona. Dominicà (1580), fou lector (1601) i després mestre de teologia (1605) al convent del seu orde de Llutxent (Vall d’Albaida). Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1602), que conté informacions avui encara interessants. Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní. Els seus darrers anys tingué fama de taumaturg.