Fou mestre del seu orde a la província de Provença (1357) i provincial d’Aragó (1363-67), preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca (1357) i dels comtats de Rosselló i Cerdanya.
Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial, principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais (que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda), de la qual es perdé una part al segle XIX. Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa, que continuà fins al segle XV.
El 1369 traduí les Stratagemata de Frontí. Redactà (1379-80) una Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae i completà una Genealogia regum francorum (1380).