Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla (1904) i de Barcelona (1906-44), i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat. Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida (1923) i s’oposà a la política catalanista. Fou degà (1926-30) del Col·legi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux (maig del 1935). Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction. Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho (1932) i La propiedad civilísima (1961).
Joaquim Dualde i Gómez
© Fototeca.cat
Jurista, fill de Vicent Dualde i Furió.