Llicenciat en filosofia i lletres. Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres. Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa. Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna col·laboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya. Pertanyia al grup de La Revista. El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge. Pòstumament aparegueren Quatre històries (1918) —volum reeditat el 1938— i les Proses completes (1952), que recuperaven material inèdit.
La prosa de Duran s’insereix plenament en l’estètica noucentista: l’elaboració formal i la depuració estilística prenen rellevància per damunt de l’argument; els conflictes narrats, presentats des d’una òptica bonhomiosa, melancòlica i lleugerament irònica, donen pas a una reflexió moral; i, finalment, hi destaquen el detallisme descriptiu, el lirisme i la presència de la temàtica ciutadana, sobretot barcelonina.
Era fill de l’escriptor Manuel Duran i Duran i germà d’Estanislau, Raimon i Francesc Duran i Reynals.
Bibliografia
- Sagarra, J.M. de (1952): “Pròleg”, dins Duran i Reynals, Eudald: Proses completes. Barcelona, Selecta. , p. 11-33.