Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília; el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari. Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya (1411). Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident. Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta (1417), i després efectivament la mitra (1418). La constant relació amb Itàlia influí segurament en la seva formació classicista; només se'n conserva La contemplació de la Santa Quarantena, adaptació inacabada de l’obra Arbor vitae crucifixae d’Ubertino da Casale, que li fou encarregada cap al 1405 per Martí I.