Eleusis

Ciutat del nomós de l’Àtica, a la Grècia Central i Eubea, Grècia, situada al fons de la badia del mateix nom.

Port i nucli industrial (construccions navals i refineria de petroli). La ciutat, que esdevingué famosa a l’antiguitat per la celebració dels misteris d'Eleusis, fou originàriament independent, però fou unida a Atenes (pacíficament i amb paritat de drets) a la fi del s VIII aC o a principis del VII. La fertilitat de la terra i la situació en feren una important ciutat grega. Durant les guerres amb Pèrsia els bàrbars destruïren el santuari (la grandesa i importància del qual foren evidenciades per les excavacions fetes al s XIX, les quals, d’altra banda, n'establiren l’origen al període micènic, el segon mil·lenni aC). Durant les guerres del Peloponès fou una fortalesa de frontera. L’any 381 dC l’edicte de Teodosi tancà el santuari, i el 396 fou destruïda pels bàrbars d’Alaric. La ciutat sembla que encara continuava deshabitada al s XVII.