Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil ( jungle style ) caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons. La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves (saxòfons), Cootie Williams, Ray Nance (trompetes) i Jimmy Blanton (contrabaix), entre d’altres. La seva tasca com a compositor i orquestrador es veié reforçada per l’arranjador Billy Strayhorn i el trombonista Juan Tizol. Enregistrà nombrosos discs i és autor, així mateix, d’un bon nombre de temes que esdevingueren populars, especialment en el món del jazz , tals com In a Sentimental Mood, Caravan, Solitude, Take the A Train, Sophisticated Lady, Lush Life, etc. Altres obres de més envergadura són Black and Tan Fantasy (1927) i Black, Brown and Beige Suite (1943). Com a pianista, malgrat que no era un virtuós, es destacà per la seva sonoritat i per l’originalitat del seu estil, inspirat en el stride dels anys trenta.
Nom amb què és conegut el director d’orquestra, compositor, arranjador i pianista de jazz nord-americà Edward Kennedy Ellington.