conveni d’Elliot

Conveni concertat per liberals i carlins gràcies als bons oficis de lord Elliot, agent del ministre britànic Palmerston, per tal d’evitar l’afusellament sistemàtic dels presoners i regular-ne el bescanvi.

El firmaren Jerónimo Valdés (liberal) a Logronyo i Tomás Zumalacárregui (carlí) a Eulate el 27 i el 28 d’abril de 1835 per al teatre d’operacions del nord. Al Principat, aquest tractat fou aplicat des del juliol del 1837 (comunicat del cap liberal baró de Meer al cap carlí Antonio de Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i notificació d’Urbiztondo a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol des d’Avià). Cabrera no l’acceptà fins a les acaballes de la guerra (tractat de Segura-Lécera, nom dels pobles on fou, respectivament, signat per Cabrera l’1 d’abril de 1839 i per Van Halen el dia 3 d’abril). Actuà com a intermediari el coronel britànic Lacy. Bé que no fou observat rigorosament, contribuí a mitigar l’aspresa de la guerra.