Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català. El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular. Home d’una gran força física i d’un coratge i una intel·ligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península. Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara; un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor. Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països Catalans (1813) en socors de Tarragona, Tortosa i València. Donà proves constants d’humanitat i noblesa de caràcter. Nomenat mariscal de camp pel Consell de Regència, el 1814 exigí de Ferran VII el restabliment de la Constitució de Cadis, per la qual raó fou desterrat. Secundà l’aixecament de Riego (1820) i combaté els Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823); fou el primer cap militar dels liberals. Fet presoner pel corregidor de Roa, cada dia de mercat, durant dos anys, fou exposat, dins una gàbia, als insults dels absolutistes. Finalment condemnat a la forca, mentre era portat al cadafal trencà les cadenes que el lligaven i arrabassà l’espasa d’un guàrdia per obrir-se pas, però fou mort a cops de baioneta. El seu cos, tanmateix, fou penjat.