Rei de Germània (1099), s’insurgí (1104), amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics. A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures (1111), i es féu proclamar emperador. Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà. Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms (1122) amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals. Aquest conflicte donà lloc a l’anarquia feudal a Alemanya.