Entença

Armes dels Entença

Llinatge originari de Ribagorça, que anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.

Els Entença

El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa (1137). Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135); descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu amb Gombau resta incert. Fill de Gombau I sembla que fou un Berenguer II d’Entença , que hauria tingut dos fills: Berenguer d’Entença , senyor de Saragossa, i Bernat d’Entença , senyor d’Alcolea de Cinca, que foren origen de les dues grans línies del llinatge.

La línia dels barons d’Entença , originada per Berenguer III, fou continuada pel seu fill, Bernat (I) d’Entença , que tingué dos fills: Berenguer d’Entença i Gombau d’Entença, el qual intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238); obtingué l’alqueria de Torís a la vall d’Alcalà. El seu germà fou pare de Berenguer d’Entença i, probablement, de Guillem d’Entença , que anà a la conquesta de València i hi fou heretat. Els fills de Berenguer (V) foren Guillem d’Entença i de Montcada , baró d’Entença, Berenguer d’Entença i de Montcada, capità de la Companyia Catalana d’Orient (mort el 1307), i Saurina d’Entença i de Montcada , muller de l’almirall Roger de Lloria.

La línia dels barons d’Alcolea , originada per Bernat, senyor de la baronia d’Alcolea (segle XII), fou continuada per les seves dues filles, Jussiana d’Entença i Òria d’Entença , que es casaren amb els comtes d’Empúries i de Pallars Jussà, respectivament. Pons Hug d’Entença , fill de Jussiana, fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca; ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). La seva filla, Jussiana d’Entença , es casà amb Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni, personatge que gaudí d’una gran fama a la cort del seu nebot Jaume I, al seguici del qual figurà potser ja des del 1213 i amb qui col·laborà en la presa de Borriana (1233) i en la conquesta de València, fins que morí, després de la batalla d’Enesa (1237). Deixà un fill Guillem d’Entença , el qual el rei armà cavaller i que pot ésser identificat amb Ramon Guillem d’Entença , que hauria mort molt aviat, o amb Bernat Guillem d’Entença , senyor de la baronia d’Alcolea i del castell de Viacamp (mort després del 1300), si doncs no era un altre germà mort jove. Dels fills de Bernat Guillem, Bernat Guillem d’Entença donà la carta de poblament de Xiva (1302), Gombau d’Entença fou senyor de la baronia d’Alcolea, Pons Hug d’Entença figurava entre els rics homes d’Aragó el 1283, i Gil Martines d’Entença , possiblement fill natural, fou escuder del rei (1275). Gombau essent procurador reial a València, tingué com a lloctinent un Gil Martines d’Entença (segurament fill de l’anterior homònim, el qual tenia a València diverses possessions i fou majordom de la infanta Teresa). Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença , senyora de la baronia d’Alcolea i comtessa d’Urgell, i Urraca d’Entença , muller del comte Arnau Roger II de Pallars, la qual posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea. Més nombrosa fou la descendència que posseí els béns familiars que li cedirien els infants reials, juntament amb uns altres d’adquisició personal. Cal destacar-ne Guillem d’Entença i Pons Hug d’Entença , que participà en la conquesta de Sardenya (1323) i deixà un fill legítim, Bernat Guillem d’Entença , conseller reial, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença . Bernat Guillem deixà dos fills naturals, Guillem i Antoni d’Entença . Guillem fou cambrer reial, heretà del seu besoncle Guillem el lloc d’Ivars i el palau i el castell de Barbastre. Tingué només una filla, Teresa d’Entença, però n'heretà els dominis el seu germà, i després d’ell, el seu oncle Manuel. Aquest es casà amb Castellana Català, vídua de Ponç d’Alcalà, que tenia dos fills (1358). El més gran, Ponç, prengué el cognom d’Entença i fou el primer marit de Teresa, besneboda i hereva de Manuel. Llur filla, Isabel d’Entença , tingué l’herència familiar; fou muller de Juan Jiménez-Cerdán. La gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d’Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d’Entença (1515).