Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica. Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford. El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC. Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula (1925), The Spanish Language (1936), amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry (1939), indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea.