Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965. Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània. La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió. Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són: art i societat, el llenguatge plàstic i l’activitat pictòrica ( Policia i cultura, Veure i fer pintura, Retrats, Natures mortes i paisatges, La subversió dels signes, La trama, La sèrie Negra, Ofici i oficiants ). Entre el 1979 i el 1981 realitzaren les sèries Paisatge urbà, Els viatges, Crònica de transició , que són una mena de propostes de renovació urbana. Amb la mort de Rafael Solbes desaparegué aquest grup, la proposta central del qual havia estat la de vincular l’art a la vida, en un sentit positiu de transformació social.