Fill del duc Vratislau VII de Pomerània. Coronat rei dels tres països (1397) per la Unió de Kalmar i fent-li costat la seva bestia Margarida I de Dinamarca, no governà fins a la mort d’aquesta (1412). S'apoderà de Copenhaguen, que convertí en capital de Dinamarca, però fracassà en les seves lluites contra les ciutats de la Hansa i els comtes d’Holstein (1417-35). La seva política fiscal motivà una revolta a Escània. Vençut pels danesos i suecs (1439) i pels noruecs (1442), es retirà (1449) a Pomerània.