Fou canonge a Saragossa (1767) i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó. Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial (1808) i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII (1814). Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues.