Valentí Esparó i Giralt

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 — Llívia, Baixa Cerdanya, 1859)

Industrial.

Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839. President de la Comissió de Fàbriques (1838-40), figurà (1840) als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada. Es destacà com a proteccionista. Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària. Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i contribuí a fer posar un gran nombre de fanals, fonts i peces monumentals decoratives de ferro als carrers de Barcelona, fet que fou satiritzat en l’escrit Barcelona de hierro colado (1849). En 1850-51 fou primer tinent d’alcalde de Barcelona. L’any 1855, amb els seus socis i la casa Tous, Escacíbar i Companyia, fundà La Maquinista Terrestre i Marítima.